JIMENA AMARILLO + LUSILLÓN

JIMENA AMARILLO
“La pena no es cómoda” és el nou treball de Jimena Amarillo. Convertida ja en referent de la nova escena pop d'Espanya, les seves noves cançons –igual que els seus concerts- són una amalgama d'emocions i músiques d'allò més diverses que sempre sonen a Jimena Amarillo. De nou, amb uns textos marca de la casa que són pur realisme pop.
En el seu segon treball reforça el concepte de cantautora de nova generació i de creadora absoluta. Ella compon, produeix i dissenya el disc, sense col·laboracions.
"Tenia clar que volia tenir un disc que fora tot meu, no per a demostrar res a ningú, sinó per a dir-me a mi mateixa que puc fer-ho sola"
Els singles que avancen el disc mostren les seves versions més allunyades. En el primer grava per primera vegada en la seva carrera amb el format de banda clàssica de rock, que al final no resulta tan clàssica. La seva continuació posa el focus en el melodrama pop i els ritmes sintètics. També s'acosta com cap altre grup de la seva generació a la clàssica amb una versió de "María la Portuguesa" de Carlos Cano. "En realitat, jo soc una rapera".
Jimena Amarillo, ni més ni menys.

LUSILLÓN
El seu és el pop BONIC. Lusillón amb el seu primer disc "Pensando mucho y mal" porta al present dècades de dolçor, elegància i tornades irresistibles.
Va començar autoeditant cançons íntimes i boniques. El temps per a la seva música li ho va donar el primer confinament pel Covid. Lucía canta sobre moments que li agradaria que es fessin realitat, amb una cadència vocal suau i narrativa. Una cançó positiva com “Un vermú conmigo” ja ha arribat a més de tres milions d'oients i la seva cançó "Me quiero ir" obre el film "Culpa mía" i en la seva primera setmana va encapçalar el Top de Prime en més de 80 països. La cançó va aconseguir el Top200 de Shazam Global i va entrar en el Top de països com Alemanya, Argentina, França, Àustria, Espanya, Mèxic, Xile, etc.
Imagina la versió millenial de Jeanette, Julieta Venegas o Astrud Gilberto.